EL FET DE COMETRE ERRORS...
Cometre errors no és gens vergonyós. Ens pot passar a tots, de quant en quant, sobretot si es fan sense voluntat.Potser a vegades son necessaris per assegurar-nos que no ens estanquem
Ens ajuden a progressar, adquirir noves capacitats i enxemplar els nostres coneixements.
Es un procés a la nostra vida i fan que ens conservem actius...es a dir estem vius!...De ells aprenem per convertir-nos en persones millors i mes competents.
Quant hem tingut errors,analitzem com s'han produït.Hem actuat sense pensar en el fet de fer-lo,.Quant te'n dones compte et poses molt nerviós, analitzes el perquè, i axó ens farà mes fàcil no equivocar-nos en el demà, es clar en situacions semblants...Probablement no sempre es culpa d'un mateix...Poden haver-hi circumstàncies que per mitjans d'altres persones o fet es podem produir...Per exemple,per no concretar les noticies de vivencies que ens han donat, i nosaltres no hem verificat...Davant d'axó, lo mes pràctic es disculpar-se, encara que el error no sigui greu.
El fet de cometre errors de quant en quant,,tampoc ens pot portar acusar-nos contínuament, ni portar-nos a l'angoixa, gens plaent,doncs ens pot treure el desig de intentar millorar i fer les coses millors de aquí endavant...Fem-nos un favor a nosaltres mateixos i siguem pràctics.
Posem força de voluntat en aconseguir el nostre objectiu, que es viure en consonància amb la realitat del dia a dia,tan per nosaltres com per els demés...Al cap i a la fi, els hi devem, sense ells seriem molt poca cosa...Per tan amics, companys, es a dit tothom, trepitgem de peus a terra,comuniquem-se i ajudem-se mútuament, encara que moltes vegades,sense voler es clar, tinguem errors...salut i endavant!!
SALVEM LA MARE TERRA
ResponEliminaEstic en una edat en la que pots dir lo que penses, sense importar-te molt la ressonància que les teves paraules, tan siguin escrites o di-
tes puguin tenir una contestació, o siguin interpretades d'alguna manera que a un mateix li sàpiga greu haver-les escrites. Més en cap moment s'han fet amb l' ànim per molestar a ningú...Solament sont comentaris de cara al interior d'un mateix...Doncs,vinga anem al grà!
Parlem de la nostra mare, la NATURA!..De.tot el mal que fem a la Terra amb la nostra disbauxa de vida ,en que posem en perill tot
aquest sistema tan planificat, metòdic i ordenat, que tan generosa-
ment, ens ha brindat Ella...Milers i milers de kilòmetres quadrats de boscos desforestats que han deixat d'existir en altres continents, els nostres rius contaminats, la nostra atmosfera amb un nivell tan gran de pol-lució, les innumerables deixalles en el nostre volgut mar. Quina
aigua bevem?...Jo que sóc del Maresme, trobo tan a faltar la verdor d'a
quells camps tan ben cultivats, d'aquells productes tan de la nostra terra, d'aquella pesca tan propera i que tenia tan gust de mar...I tantes i tantes coses senzilles que tan ens omplien en aquest cas ,el "pap", Més, portaven molt a dintre, el gran goig d'estimar-les...Ha on són?... Si continuem així, ha ón arribarà el món?. Ens l'estem carregant!..En som conscients?.Ho som una societat curta de gambals?..I a sobre ens les donem de llestos!,..Ha on són els nostres ideals altruistes?. Els tenim oi?. Doncs posem-los a corre-cuita en marxa, per salvar aquesta terra que ens han donat tan rica, si, regalada!......Quina millor joia podem donar als nostres fills, nets, i amics, de aquí i de tot arreu, que son molts!...No perdem aquells valors que els nostres avantpa- ssats ens van inculcar amb les seves ensenyances que els hi havia dictat aquell món, tan "inculte"....Ara que ens les donem de tenir "estudis", combinem-ho amb la saviesa de la Terra, que en sap mes que nosaltres...sens dubte!.....Vinga companys,tots a una, agermana-
ts ho aconseguirem,.Camviem maneres de pensar i de fer, no es tracta de perjudicar a ningú, però aixó ,ara és primordial...Es l'herència per les properes generacions...Siguem valents, i fem-ho,companys!...
Perdoneu la parrafada d'un jubilat que ho creu de cor!
Perdoneu, s'ha trasbalzat tot, ho sento!
ResponElimina